La Francmaçoneria es una institució, formada per persones anomenades francmaçons.
Ja tenim doncs dos noms dels quals quasi tothom n’ha sentit a parlar, i que molts d’ells també han tingut la curiositat o necessitat de cercar el seu significat, el seu ideari, la seva metodologia, el seu origen, la seva finalitat, ...etc, etc.
La Francmaçoneria s’autodefineix com una institució essencialment filantròpica, filosòfica i progressista, -encara que aquesta última referència jo la trobo molt ambigua i una mica oportunista- que té l’objectiu del millorament de cada persona com a mitjà per aconseguir el millorament material i moral de tota la humanitat.
Dit ras i curt: “ser" per "fer" bones persones, cercar el propi coneixement, corregir-se per ser una millor persona i que la societat sigui cada cop més justa i respectuosa de les diferències dels altres de manera que tots els éssers humans puguin viure dignament.
Per aconseguir aquestes fites, els francmaçons s’organitzen i treballen en llocs anomenades Lògies. Una Lògia és tan, el lloc de reunió com el grup de maçons que s’hi troben per treballar conjuntament.
La Francmaçoneria s’ha fet seva la divisa de la revolució francesa: LLIBERTAT, IGUALTAT, FRATERNITAT, i son amb aquests principis amb els que treballen i actuen els francmaçons amb tolerància mútua, amb respecte als demés i a un mateix, i amb absoluta llibertat de consciència, considerant per tot això que les condicions metafísiques i religioses son del domini exclusiu de l’apreciació de cadascú i per aquest motiu rebutja qualsevol afirmació i/o imposició dogmàtica. Cada francmaçó interpreta la invocació al Gran Arquitecte de l’Univers segons el dictat de la seva consciencia i sempre amb el major respecte envers a d’altres interpretacions.
Un dels fets que la gent potser ignora i que pot semblar més inversemblant es que dins les Lògies en els treballs que realitzen les francmaçons –els quals es tracten entre ells com a germans- no es parla ni de política ni de religió. I dic que pot semblar inversemblant tenint en compte que en el fons en la política i en la religió les normes i decisions que es prenen afecten a tothom com a persones. Recordo que en els meus inicis com a francmaçó en una conversa que vaig tenir amb una germana més veterana que jo li vaig fer la pregunta: Perquè no parleu de política dins la lògia, si en el fons, la política, les decisions polítiques i les lleis també us afecta com a persones? La seva resposta fou: la maçoneria no té gurus ni veritats revelades. Hi pot entrar qualsevol persona que sigui lliure i bona persona, sense que tingui importància la seva religió o pensament polític. (Evidentment, mentre aquest no sigui discriminatori o agressiu contra alguna part de la humanitat). Allò que ens uneix és bàsicament ser bones persones. Però al no haver una ideologia comuna, el fet de tractar temes que està relacionats amb l’emotivitat i les conviccions poden portar a enfrontaments indesitjats. S’ha de tenir en compte que ambdós temes tenen un fort component subjectiu i no racionalitzable.
Bé per avui ja ni ha prou, intentaré fer els articles curtets i no massa llargs perquè puguin “ingerir-se” be i evitar els encaparraments.
Ja tenim doncs dos noms dels quals quasi tothom n’ha sentit a parlar, i que molts d’ells també han tingut la curiositat o necessitat de cercar el seu significat, el seu ideari, la seva metodologia, el seu origen, la seva finalitat, ...etc, etc.
La Francmaçoneria s’autodefineix com una institució essencialment filantròpica, filosòfica i progressista, -encara que aquesta última referència jo la trobo molt ambigua i una mica oportunista- que té l’objectiu del millorament de cada persona com a mitjà per aconseguir el millorament material i moral de tota la humanitat.
Dit ras i curt: “ser" per "fer" bones persones, cercar el propi coneixement, corregir-se per ser una millor persona i que la societat sigui cada cop més justa i respectuosa de les diferències dels altres de manera que tots els éssers humans puguin viure dignament.
Per aconseguir aquestes fites, els francmaçons s’organitzen i treballen en llocs anomenades Lògies. Una Lògia és tan, el lloc de reunió com el grup de maçons que s’hi troben per treballar conjuntament.
La Francmaçoneria s’ha fet seva la divisa de la revolució francesa: LLIBERTAT, IGUALTAT, FRATERNITAT, i son amb aquests principis amb els que treballen i actuen els francmaçons amb tolerància mútua, amb respecte als demés i a un mateix, i amb absoluta llibertat de consciència, considerant per tot això que les condicions metafísiques i religioses son del domini exclusiu de l’apreciació de cadascú i per aquest motiu rebutja qualsevol afirmació i/o imposició dogmàtica. Cada francmaçó interpreta la invocació al Gran Arquitecte de l’Univers segons el dictat de la seva consciencia i sempre amb el major respecte envers a d’altres interpretacions.
Un dels fets que la gent potser ignora i que pot semblar més inversemblant es que dins les Lògies en els treballs que realitzen les francmaçons –els quals es tracten entre ells com a germans- no es parla ni de política ni de religió. I dic que pot semblar inversemblant tenint en compte que en el fons en la política i en la religió les normes i decisions que es prenen afecten a tothom com a persones. Recordo que en els meus inicis com a francmaçó en una conversa que vaig tenir amb una germana més veterana que jo li vaig fer la pregunta: Perquè no parleu de política dins la lògia, si en el fons, la política, les decisions polítiques i les lleis també us afecta com a persones? La seva resposta fou: la maçoneria no té gurus ni veritats revelades. Hi pot entrar qualsevol persona que sigui lliure i bona persona, sense que tingui importància la seva religió o pensament polític. (Evidentment, mentre aquest no sigui discriminatori o agressiu contra alguna part de la humanitat). Allò que ens uneix és bàsicament ser bones persones. Però al no haver una ideologia comuna, el fet de tractar temes que està relacionats amb l’emotivitat i les conviccions poden portar a enfrontaments indesitjats. S’ha de tenir en compte que ambdós temes tenen un fort component subjectiu i no racionalitzable.
Bé per avui ja ni ha prou, intentaré fer els articles curtets i no massa llargs perquè puguin “ingerir-se” be i evitar els encaparraments.
4 comentaris:
Creo que tu artículo merece algunas matizaciones.
Primero si bien es cierto que en las logias no se debe/puede hablar de polìtica y/o de religión, no he encontrado en ningún lugar que los Françmasones no puedan hacer patria y/o incocar y/o comentar escritos de referencia al G.·. A.·. d.·. U.·..
Creo que se puede hacer patria en tendiendose este bocablo como el análisis y comentarios y/o propuestas para el bien del pais. Lo que creo que no permite la masonería con buen criterio a mi entender es hablar y/o hacer política partidista, sea del partido que sea. Si al Ap.·. cuando se le exhorta se le pide que sea fiel a los principios tanto en el desempeño de sus funciones públicas como privadas, entendiendose como función pública la política social, no la de partido.
Respecto a la religión que he escrito con minúscula, creo entender que no se puede hablar de una de las muchas religiones que se prectican en el mundo, pero la RELIGION que se escribe con mayúscula la que es común a todos los hombres no es que no de deba hablar sino, que se tiene que pectitar.
De la primera, como todas, tiene parte de la verdad y como todas está regida por hombres. La segunda está escrita dentro de todo ser humano y es inalterable en sus verdades básicas.
Creo que cuando se habla de no hablar de política y/o de religión se dice por que el grupo humano, o Logia, no está suficientemente coesionado para afrontar estos temas que pueden llegar a la confrontación si no se atiende a las premisas expuestas enteriormente. O es que ceeis que los masones catalanes que dieron luz a una escuela laica parieron la idea ellos solos y por separado, no. Si leemos un poco de historia de la masoneria de las Logias catalanas veremos que las Logias se debatieron los temas del laicismo antes de que el laicismo en Cataluña viera la luz.
Existen caminos masónicos para solucionar estos temas, creo que podríamos decir que hay tres caminos que cualquier Logia coesionada puede elegir para dar solucion al tema.
Lo dejo es deamsiado largo, es tema para otro día.
Estimat Antonio, t’agraeixo les teves matisacions sobre el tema encara que em sembla que tots dos diem o volem dir el mateix o si més no estem en la mateixa línia. Quan em refereixo a no parlar de política i/o de religió vull dir la política de partit i la religió d’església bàsicament com a conceptes de control i poder i no d’idees o creences. També estic d’acord que tots aquests conceptes més subjectius i no raonables –com cito en l’article- són més fàcils de discutir quan més poder de discernir, d’anàlisi i de comprensió vers als altres té el grup que ho discuteix. Dit això també vull dir que el que sembla tan evident i que en teoria nosaltres ho tindríem que tenir superat veig que està encara molt lluny d’assolir. Jo personalment he pogut comprovar l’alt grau de prejudicis que encara tenim en aquest terreny, i no penso que la cosa vagi en una direcció correctiva, ans al contrari veig que estem anant contra direcció. Em sembla que ja m’entens oi?.
El que potser no hi estic tan d’acord es emmarcar el concepte de laïcitat com si fos una fita política o religiosa. Jo penso que es precisament tot el contrari. Com que considero la Laïcitat (absència a l’escola pública de la practica i ensenyament de qualsevol religió) com un dret fonamental , situo aquest dret com un dels Drets Fonamentals de les Persones, al mateix nivell que podem promulgar el Dret contra la pena de mort, la llibertat de consciència o qualsevol altre.
Cordialment.
Ante todo te felicito por tu iniciative de crear este nuevo espacio de debate centrado en la masoneria.
Quisiera matizar algo que dices sobre laicidad. Dices :
"considero la Laïcitat (absència a l’escola pública de la practica i ensenyament de qualsevol religió) com un dret fonamental".
Desde francia de donde te escribo, la laiciidad va mas alla que el solo ambito escolar. La ley sobre la laicidad que este año cumple sus 100 años fue votada para separar el Estado y la iglesia. Lo que supone que la religion (las religiones mejor dicho) no se enseã ni se practica en establecimientos publicos de enseãnza. Ahora la laicidad va mas alla. la laiciad abarca todos los ambitos de la vida social : sanidiad, municipios, policia, ejercito... No se ven monjas el los hospitales publicos. En un ayuntamiento no se ven imagenes o representaciones religiosas. El dia de la fiesta nacional, el 14 de julio, ningun miembro de la iglesia preside las manifestaciones organizadas n i los desfiles. Esto dicho como ejemplos. Esta es la expresion laica aqui hecha posible porque en la Constitucion francesa no se hace referencia a ninguna religion.
Cordialmente desde Paris
El meu agraïment a Torrentis per la seva aportació.
Tens raó la laïcitat va més enllà del que jo vaig exposar, sol passar que ha vegades la prudència et fa quedar curt, a més a més aquests dies saps que hem tingut Catalunya el debat sobre el redactat del nou Estatut i l’apartat de la laïcitat ha estat un dels punts més conflictius i al final a quedat redactat una mica per acontentar a tothom com sol passar en aquests casos, i jo també me’n he encomanat. A pesar doncs que no m’hagi expressat del tot, jo també subscric que la Laïcitat ha d’abraçar tot l’arc de la societat a més a més del de l’ensenyament.
Moltes gràcies.
Publica un comentari a l'entrada