LA LOE: Que el silenci no ens faci còmplices.

Davant de l’allau de crítiques que crec totalment desproporcionades -tant en el fons com en la forma- i que s’emparen amb arguments tendenciosos i intencionadament falsos, per part d’un sector molt concret de la societat civil, política i religiosa a la proposta de la Llei d’Ensenyament presentada pel Govern Espanyol, crec necessari fer sentir la meva veu i exposar el meu criteri a tota la ciutadania.
Jo particularment em vaig adherir al manifest de Barcelona per la Laïcitat del 21 de juliol del 2002 i posteriorment a la Crida de la Lliga per la Laïcitat de la Fundació Ferrer i Guàrdia del 13 d’octubre del 2003, i tot recollint les seves propostes manifesto:

El meu rebuig a tota mena d’ideal dogmàtic que condicioni la llibertat de les persones en l’espai públic comú, i que discrimini a aquells sectors contraris al seu pensament i creença.
M’identifico amb la cultura de la llibertat de consciència, de la tolerància activa i del humanisme democràtic, per impulsar el debat crític que faciliti el compliment, en el nostre context legal, dels requisits mínims de convivència i pluralisme en aquest espai públic, que és el que tots i totes compartim, al marge de les nostres opcions de consciència privada, i el que, per tant, el marc jurídic ha de garantir, per a tots i totes, sense cap tipus de diferència.
Considero especialment preocupant el manteniment, en l’àmbit educatiu, de privilegis exclusius per les confessions religioses, en la mesura que això pot dificultar el procés de formació de la lliure consciència ètica de les persones que, per raó de la seva edat tenen menys capacitat de defensa davant les imposicions ideològiques externes, mediatitzant les seves condicions de llibertat de judici personal i, per tant, d’exercici de l’autodeterminació individual, font de la plena llibertat.
Que aquest posicionament envers les actuacions en matèria d’ensenyament dins l’espai públic, no es contradiu amb el meu més absolut respecte de totes les creences religioses, dins el marc més absolut de llibertat personal i sense cap interferència ni condicionament a les demés creences que es practiquin en l’àmbit estrictament privat.Apel·lo a la nostra mes alta divisa de Llibertat, Igualtat i Fraternitat, per demanar a tota la ciutadania el seu compromís vers els deures que té amb la resta de les persones pel que fa al respecte de la seva llibertat, fent un debat racional, rigorós i respectuós, defugint de tota crispació gratuïta.

La universalitat de la Lògia (I)

Voldria reproduir unes cites d’un Treball comunitari publicat en la Revista “Vers la Tradition”. Editat a SYMBOLOS amb l’autorització de Roland Goffin, el seu director, titulat “A PROPOSITO DE LA MASONERIA” i entre altres coses diu:

René Guénon ens ha deixat en el seu llegat un veritable “Corpus doctrinal”, una “summa” perfectament coherent no d’una improvisació individual, sinó el reflex de la lògica tradicional en diferents formes.
René Guénon es un dels pocs autors contemporanis que han abordat el procés de la manifestació, així com la metafísica.
Llevat d’alguns punts, la seva obra en general, i en particular tot allò tractat en ella envers la Iniciació, mai ha estat rebatut d’una manera precisa i seria. Iniciació i Francmaçoneria ocupen un destacat lloc en les seves obres, tant més que la Francmaçoneria es designada sense cap ambigüitat com a una de les escasses vies o possibilitats iniciàtiques a Occident. Per aquesta comesa la obra de René Guénon és un viàtic indispensable, perquè exposa les lleis que regeixen la transmissió iniciàtica; ens dona belles indicacions a propòsit de la realització espiritual; precisa sobre allò que hauria de ser l’Ordre Maçònica, tenint en compte les restriccions a les que es veu sotmesa una organització escampada en diferents obediències.
Cada maçó que ha tingut com a guia referencial l’obra de René Guénon deplora la incomprensió de que fa gala la Maçoneria en quan a la seva raó de ser i a la naturalesa d’ella mateixa. Un simple exemple il·lustrarà el que diem: Amb freqüència, els membres que dirigeixen aquestes organitzacions expliquen el caràcter universal de la Maçoneria per la seva implantació geogràfica i els llaços internacionals teixits entre els seus diferents representants. Ara bé, es el simbolisme de la creu espacial tridimensional, perfectament precisa en els Rituals, el que dona les dimensions de la Lògia i li confereix la seva universalitat. Aquesta confusió entre allò Universal i tot allò que només és mundialisme o internacionalisme, fa veure el grau de degeneració i foscor a la que han arribat diferents obediències.Es doncs, la Lògia i no la Obediència la que posseeix el caràcter universal; la conseqüència directa es la autonomia justa i perfecte de la Lògia i la seva sobirania absoluta. Desgraciadament, això no succeeix així; les Lògies estan sotmeses a una tutela administrativa centralitzadora, sustentada i agreujada pels engranatges provincials i regionals. Aquesta es una desviació molt greu que porta a unes múltiples conseqüències totes elles molt nefastes. No obstant, sembla que algunes Lògies estan prenent consciencia d’aquesta situació, procurant per diferents mitjans, restablir la seva sobirania i retrobant de nou una via autènticament iniciàtica.
AQUEST REDACTAT ESTÀ EXTRET D’UN TREBALL CITAT AL COMENÇAMENT, I QUE JO SUSCRIC TOTALMENT.
LA MEVA INTENCIÓ NOMÉS ES DONAR ELEMENTS DE REFLEXIÓ I QUE CADASCÚ EN VAGI TRIENT LES SEVES CONCLUSIONS.
Amb tota cordialitat, Josep Mª.

Bloc obert a tothom

Vull aclarir per si algú té algun dubte, que aquest és un Bloc particular d’un francmaçó que lògicament pertany a una Lògia depenent d’una Obediència, però en cap cas és ni està condicionat per aquesta Institució. Els meus articles els faré seguint el meu criteri de francmaçó, amb respecte als nostres costums i tradicions, amb llibertat i sobretot amb amor i fraternitat, i tothom de qualsevol tendència, francmaçó o no, pot fer els comentaris que cregui oportuns, amb el mateix respecte i amb tota llibertat, i no cal dir que es pot expressar en la llengua que vulgui, encara que jo només faig servir la meva: el català.

Que entenem per Francmaçoneria?

La Francmaçoneria es una institució, formada per persones anomenades francmaçons.
Ja tenim doncs dos noms dels quals quasi tothom n’ha sentit a parlar, i que molts d’ells també han tingut la curiositat o necessitat de cercar el seu significat, el seu ideari, la seva metodologia, el seu origen, la seva finalitat, ...etc, etc.
La Francmaçoneria s’autodefineix com una institució essencialment filantròpica, filosòfica i progressista, -encara que aquesta última referència jo la trobo molt ambigua i una mica oportunista- que té l’objectiu del millorament de cada persona com a mitjà per aconseguir el millorament material i moral de tota la humanitat.
Dit ras i curt: “ser" per "fer" bones persones, cercar el propi coneixement, corregir-se per ser una millor persona i que la societat sigui cada cop més justa i respectuosa de les diferències dels altres de manera que tots els éssers humans puguin viure dignament.
Per aconseguir aquestes fites, els francmaçons s’organitzen i treballen en llocs anomenades Lògies. Una Lògia és tan, el lloc de reunió com el grup de maçons que s’hi troben per treballar conjuntament.
La Francmaçoneria s’ha fet seva la divisa de la revolució francesa: LLIBERTAT, IGUALTAT, FRATERNITAT, i son amb aquests principis amb els que treballen i actuen els francmaçons amb tolerància mútua, amb respecte als demés i a un mateix, i amb absoluta llibertat de consciència, considerant per tot això que les condicions metafísiques i religioses son del domini exclusiu de l’apreciació de cadascú i per aquest motiu rebutja qualsevol afirmació i/o imposició dogmàtica. Cada francmaçó interpreta la invocació al Gran Arquitecte de l’Univers segons el dictat de la seva consciencia i sempre amb el major respecte envers a d’altres interpretacions.
Un dels fets que la gent potser ignora i que pot semblar més inversemblant es que dins les Lògies en els treballs que realitzen les francmaçons –els quals es tracten entre ells com a germans- no es parla ni de política ni de religió. I dic que pot semblar inversemblant tenint en compte que en el fons en la política i en la religió les normes i decisions que es prenen afecten a tothom com a persones. Recordo que en els meus inicis com a francmaçó en una conversa que vaig tenir amb una germana més veterana que jo li vaig fer la pregunta: Perquè no parleu de política dins la lògia, si en el fons, la política, les decisions polítiques i les lleis també us afecta com a persones? La seva resposta fou: la maçoneria no té gurus ni veritats revelades. Hi pot entrar qualsevol persona que sigui lliure i bona persona, sense que tingui importància la seva religió o pensament polític. (Evidentment, mentre aquest no sigui discriminatori o agressiu contra alguna part de la humanitat). Allò que ens uneix és bàsicament ser bones persones. Però al no haver una ideologia comuna, el fet de tractar temes que està relacionats amb l’emotivitat i les conviccions poden portar a enfrontaments indesitjats. S’ha de tenir en compte que ambdós temes tenen un fort component subjectiu i no racionalitzable.
Bé per avui ja ni ha prou, intentaré fer els articles curtets i no massa llargs perquè puguin “ingerir-se” be i evitar els encaparraments.

PRESENTACIÓ

Avui 22 de setembre del 2005 començo a publicar el meu Bloc particular.
La finalitat d’escriure i donar a conèixer les meves vivències, experiències i percepcions que tinc de la Maçoneria es posar a l’abast de les persones profanes en aquesta materia tota la informació de la manera més clarificadora i senzilla sobre aquesta Institució humanista, filosòfica i altruista, defugint de tota mena de perjudicis i influencies que al llarg de la història i sobretot a l’estat espanyol l’han emmarcat com a societat secreta, influent i perversa per part sobretot de l’anterior dictadura i d’altres absolutismes tan polítics, socials com religiosos.
Tanmateix ho vull fer també defugint de qualsevol visió parcial i excloent que malauradament dins la maçoneria també existeix.
Espero doncs, que les meves aportacions us siguin útils.
Fraternalment,
Josep Mª