Davant de l’allau de crítiques que crec totalment desproporcionades -tant en el fons com en la forma- i que s’emparen amb arguments tendenciosos i intencionadament falsos, per part d’un sector molt concret de la societat civil, política i religiosa a la proposta de la Llei d’Ensenyament presentada pel Govern Espanyol, crec necessari fer sentir la meva veu i exposar el meu criteri a tota la ciutadania.
Jo particularment em vaig adherir al manifest de Barcelona per la Laïcitat del 21 de juliol del 2002 i posteriorment a la Crida de la Lliga per la Laïcitat de la Fundació Ferrer i Guàrdia del 13 d’octubre del 2003, i tot recollint les seves propostes manifesto:
El meu rebuig a tota mena d’ideal dogmàtic que condicioni la llibertat de les persones en l’espai públic comú, i que discrimini a aquells sectors contraris al seu pensament i creença.
M’identifico amb la cultura de la llibertat de consciència, de la tolerància activa i del humanisme democràtic, per impulsar el debat crític que faciliti el compliment, en el nostre context legal, dels requisits mínims de convivència i pluralisme en aquest espai públic, que és el que tots i totes compartim, al marge de les nostres opcions de consciència privada, i el que, per tant, el marc jurídic ha de garantir, per a tots i totes, sense cap tipus de diferència.
Considero especialment preocupant el manteniment, en l’àmbit educatiu, de privilegis exclusius per les confessions religioses, en la mesura que això pot dificultar el procés de formació de la lliure consciència ètica de les persones que, per raó de la seva edat tenen menys capacitat de defensa davant les imposicions ideològiques externes, mediatitzant les seves condicions de llibertat de judici personal i, per tant, d’exercici de l’autodeterminació individual, font de la plena llibertat.
Que aquest posicionament envers les actuacions en matèria d’ensenyament dins l’espai públic, no es contradiu amb el meu més absolut respecte de totes les creences religioses, dins el marc més absolut de llibertat personal i sense cap interferència ni condicionament a les demés creences que es practiquin en l’àmbit estrictament privat.Apel·lo a la nostra mes alta divisa de Llibertat, Igualtat i Fraternitat, per demanar a tota la ciutadania el seu compromís vers els deures que té amb la resta de les persones pel que fa al respecte de la seva llibertat, fent un debat racional, rigorós i respectuós, defugint de tota crispació gratuïta.
Jo particularment em vaig adherir al manifest de Barcelona per la Laïcitat del 21 de juliol del 2002 i posteriorment a la Crida de la Lliga per la Laïcitat de la Fundació Ferrer i Guàrdia del 13 d’octubre del 2003, i tot recollint les seves propostes manifesto:
El meu rebuig a tota mena d’ideal dogmàtic que condicioni la llibertat de les persones en l’espai públic comú, i que discrimini a aquells sectors contraris al seu pensament i creença.
M’identifico amb la cultura de la llibertat de consciència, de la tolerància activa i del humanisme democràtic, per impulsar el debat crític que faciliti el compliment, en el nostre context legal, dels requisits mínims de convivència i pluralisme en aquest espai públic, que és el que tots i totes compartim, al marge de les nostres opcions de consciència privada, i el que, per tant, el marc jurídic ha de garantir, per a tots i totes, sense cap tipus de diferència.
Considero especialment preocupant el manteniment, en l’àmbit educatiu, de privilegis exclusius per les confessions religioses, en la mesura que això pot dificultar el procés de formació de la lliure consciència ètica de les persones que, per raó de la seva edat tenen menys capacitat de defensa davant les imposicions ideològiques externes, mediatitzant les seves condicions de llibertat de judici personal i, per tant, d’exercici de l’autodeterminació individual, font de la plena llibertat.
Que aquest posicionament envers les actuacions en matèria d’ensenyament dins l’espai públic, no es contradiu amb el meu més absolut respecte de totes les creences religioses, dins el marc més absolut de llibertat personal i sense cap interferència ni condicionament a les demés creences que es practiquin en l’àmbit estrictament privat.Apel·lo a la nostra mes alta divisa de Llibertat, Igualtat i Fraternitat, per demanar a tota la ciutadania el seu compromís vers els deures que té amb la resta de les persones pel que fa al respecte de la seva llibertat, fent un debat racional, rigorós i respectuós, defugint de tota crispació gratuïta.
