Amb aquest encapçalament m’adhereixo i espero promoure amb el meu granet de sorra al èxit de la campanya endegada pel blocaire Xavier Mir.Una de les normes més promogudes a la francmaçoneria que la fa diferent a totes les altres institucions filosòfiques i humanistes, es no discutir ni de política ni de religió.
Es considera que aquests dos grans temes, la majoria de vegades, son els que porten als homes i a tota la humanitat a les guerres fratricides i als conflictes socials més personals.
Algú pot pensar que si no es parla d’això, aleshores quina missió té la francmaçoneria envers la societat quan precisament aquest dos grans temes son els que mouen el món?.
Per això es important matissar que la política i la religió no son alienes als debats maçònics, però sempre dins de la més ampla objectivitat i en l’aspecte més genèric, històric i imparcial, sense entrar en cap mena de debat polític de partits o de religió en particular. Es evident que alguns els preocupa la religió, altres l’ateisme, altres l’agnosticisme, però sempre com he dit abans amb un gran respecte i una gran objectivitat. En política passa el mateix, no s’entra a debatre idees polítiques de partit, però es evident que no podem quedar al marge d’actuacions polítiques que afecten a la societat i que poden resultar lesives per un determinat poble, segons qui o com s’apliquin. No podem ignorar que hi han germans i germanes de totes les tendències polítiques, però el tema del que parlo no es cap mena de posicionament polític de partit, del que parlo es d’una voluntat civil de moltes persones alienes a qualsevol voluntat partidista..
Faig aquest aclariment perquè ningú pugui pensar que aquests posicionament meu pugui entrar en conflicte amb l’ideal francmaçònic. Així doncs, defugint de qualsevol posicionament partidista i només en el més ample sentit d’orgull i de voluntat patriòtica, de la mateixa manera que ho senten els demés germans de tot el món en relació a la seva pàtria o nació, jo també vull un estat propi: Catalunya.
