Voldria reproduir unes cites d’un Treball comunitari publicat en la Revista “Vers la Tradition”. Editat a SYMBOLOS amb l’autorització de Roland Goffin, el seu director, titulat “A PROPOSITO DE LA MASONERIA” i entre altres coses diu:
René Guénon ens ha deixat en el seu llegat un veritable “Corpus doctrinal”, una “summa” perfectament coherent no d’una improvisació individual, sinó el reflex de la lògica tradicional en diferents formes.
René Guénon es un dels pocs autors contemporanis que han abordat el procés de la manifestació, així com la metafísica.
Llevat d’alguns punts, la seva obra en general, i en particular tot allò tractat en ella envers la Iniciació, mai ha estat rebatut d’una manera precisa i seria. Iniciació i Francmaçoneria ocupen un destacat lloc en les seves obres, tant més que la Francmaçoneria es designada sense cap ambigüitat com a una de les escasses vies o possibilitats iniciàtiques a Occident. Per aquesta comesa la obra de René Guénon és un viàtic indispensable, perquè exposa les lleis que regeixen la transmissió iniciàtica; ens dona belles indicacions a propòsit de la realització espiritual; precisa sobre allò que hauria de ser l’Ordre Maçònica, tenint en compte les restriccions a les que es veu sotmesa una organització escampada en diferents obediències.
Cada maçó que ha tingut com a guia referencial l’obra de René Guénon deplora la incomprensió de que fa gala la Maçoneria en quan a la seva raó de ser i a la naturalesa d’ella mateixa. Un simple exemple il·lustrarà el que diem: Amb freqüència, els membres que dirigeixen aquestes organitzacions expliquen el caràcter universal de la Maçoneria per la seva implantació geogràfica i els llaços internacionals teixits entre els seus diferents representants. Ara bé, es el simbolisme de la creu espacial tridimensional, perfectament precisa en els Rituals, el que dona les dimensions de la Lògia i li confereix la seva universalitat. Aquesta confusió entre allò Universal i tot allò que només és mundialisme o internacionalisme, fa veure el grau de degeneració i foscor a la que han arribat diferents obediències.Es doncs, la Lògia i no la Obediència la que posseeix el caràcter universal; la conseqüència directa es la autonomia justa i perfecte de la Lògia i la seva sobirania absoluta. Desgraciadament, això no succeeix així; les Lògies estan sotmeses a una tutela administrativa centralitzadora, sustentada i agreujada pels engranatges provincials i regionals. Aquesta es una desviació molt greu que porta a unes múltiples conseqüències totes elles molt nefastes. No obstant, sembla que algunes Lògies estan prenent consciencia d’aquesta situació, procurant per diferents mitjans, restablir la seva sobirania i retrobant de nou una via autènticament iniciàtica.
AQUEST REDACTAT ESTÀ EXTRET D’UN TREBALL CITAT AL COMENÇAMENT, I QUE JO SUSCRIC TOTALMENT.
LA MEVA INTENCIÓ NOMÉS ES DONAR ELEMENTS DE REFLEXIÓ I QUE CADASCÚ EN VAGI TRIENT LES SEVES CONCLUSIONS.
Amb tota cordialitat, Josep Mª.
René Guénon ens ha deixat en el seu llegat un veritable “Corpus doctrinal”, una “summa” perfectament coherent no d’una improvisació individual, sinó el reflex de la lògica tradicional en diferents formes.
René Guénon es un dels pocs autors contemporanis que han abordat el procés de la manifestació, així com la metafísica.
Llevat d’alguns punts, la seva obra en general, i en particular tot allò tractat en ella envers la Iniciació, mai ha estat rebatut d’una manera precisa i seria. Iniciació i Francmaçoneria ocupen un destacat lloc en les seves obres, tant més que la Francmaçoneria es designada sense cap ambigüitat com a una de les escasses vies o possibilitats iniciàtiques a Occident. Per aquesta comesa la obra de René Guénon és un viàtic indispensable, perquè exposa les lleis que regeixen la transmissió iniciàtica; ens dona belles indicacions a propòsit de la realització espiritual; precisa sobre allò que hauria de ser l’Ordre Maçònica, tenint en compte les restriccions a les que es veu sotmesa una organització escampada en diferents obediències.
Cada maçó que ha tingut com a guia referencial l’obra de René Guénon deplora la incomprensió de que fa gala la Maçoneria en quan a la seva raó de ser i a la naturalesa d’ella mateixa. Un simple exemple il·lustrarà el que diem: Amb freqüència, els membres que dirigeixen aquestes organitzacions expliquen el caràcter universal de la Maçoneria per la seva implantació geogràfica i els llaços internacionals teixits entre els seus diferents representants. Ara bé, es el simbolisme de la creu espacial tridimensional, perfectament precisa en els Rituals, el que dona les dimensions de la Lògia i li confereix la seva universalitat. Aquesta confusió entre allò Universal i tot allò que només és mundialisme o internacionalisme, fa veure el grau de degeneració i foscor a la que han arribat diferents obediències.Es doncs, la Lògia i no la Obediència la que posseeix el caràcter universal; la conseqüència directa es la autonomia justa i perfecte de la Lògia i la seva sobirania absoluta. Desgraciadament, això no succeeix així; les Lògies estan sotmeses a una tutela administrativa centralitzadora, sustentada i agreujada pels engranatges provincials i regionals. Aquesta es una desviació molt greu que porta a unes múltiples conseqüències totes elles molt nefastes. No obstant, sembla que algunes Lògies estan prenent consciencia d’aquesta situació, procurant per diferents mitjans, restablir la seva sobirania i retrobant de nou una via autènticament iniciàtica.
AQUEST REDACTAT ESTÀ EXTRET D’UN TREBALL CITAT AL COMENÇAMENT, I QUE JO SUSCRIC TOTALMENT.
LA MEVA INTENCIÓ NOMÉS ES DONAR ELEMENTS DE REFLEXIÓ I QUE CADASCÚ EN VAGI TRIENT LES SEVES CONCLUSIONS.
Amb tota cordialitat, Josep Mª.
